En Quim Gibert, forma part d’aquestes persones compromeses amb la llengua i que en deixa contancia de manera escrita. Com una de les animes de les jornades “Jornades per la dignificació lingüística” de Fraga, ens ha presentat la les comunicacions, en forma de llibre, de diverses edicions on ell era l’autor d’una de les visions presentades. Avui ens porta un llibre, de l’Editorial Barcanova, fet en solitari que no defuig el tema del català.

Ressenya:
Qui estima la llengua, la fa servir més que no pas un manual de sociolingüística és una obra que exposa raons, proporciona arguments i dóna recursos per respondre les preguntes que tot catalanoparlant s’ha fet alguna vegada a la vida: amb quina llengua m’he d’adreçar a un desconegut a Catalunya? Com responc a algú que se m’adreci en castellà? Canvio de llengua o mantinc el català? Què és més «educat»: mantenir la nostra llengua o passar a la de l’interlocutor? Però també tracta la qüestió de com, sovint –de manera inconscient i automàtica– molts catalanoparlants cedim en l’ús de la nostra llengua en favor de la llengua de l’interlocutor perquè tenim interioritzada la idea de parlar una llengua minoritzada, de poc prestigi i per tant, amb una baixa autoestima. En un món globalitzat, que tendeix cap a la homogeneïtzació, el nostre ús quotidià de la llengua constitueix una resistència contra l’empobriment lingüístic. A més, hem de fer servir la llengua partint d’una implicació activa i inclusiva (considerant-la sempre com una casa d’acollida per als qui no la tenen com a llengua materna), amb creativitat (evitant-ne qualsevol refús gratuït), amb orgull i respecte (perquè la dignitat de les llengües també comença per la pròpia) i en definitiva fent-ne un ús assertiu, amb normalitat i cordialitat (planerament, sense escarafalls).